dijous, 25 de setembre de 2008

Coses de família (conte segons l'estructura "sorpresa")

El noi de cabells castanys entra en el bar i s'asseu al fons de l'establiment. Demana un cafè a crits. Impacient, comença a repicar amb el peu dret contra el terra i a refregar-se les mans suades. Una dona d'ulls blaus apareix tres segons més tard. Obre la porta, mira a banda i banda i se li il·lumina el rostre en descobrir el noi del fons del local.
- Em portes un suc de pinya, si us plau?- demana la dona al cambrer que la saluda des del darrere de la barra-. Bona tarda, cuqueta!- exclama asseient-se davant del noi de cabells castanys i fent-li un petó als llavis-. Acabo de parlar amb el meu...
- Fas tard!- li etziba el noi.
- Però he...
- Aquí té...
- Calla!- el cambrer deixa el cafè i desapareix darrere la barra-. Et penses que per què m'has fet un petit favor ja tens dret fer-me esperar d'aquesta manera? Sense tu també hauria aconseguit l'entrevista per entrar a treballar als serveis centrals de Companyia i Companyia, no necessitava per res els contactes del teu ex marit! Te n'adones? Acabo d'acabar la carrera i ja em truquen d'una de les grans multinacionals del país. Això demostra que tinc talent- exclama amb ulls lluents-. D'aquí a un quart d'hora tinc una entrevista amb el director general... Serà un salt espectacular en la meva carrera! No en tens ni idea del que significa...- afegeix bevent-se al cafè d'un glop.
- Precisament...- el cambrer deixa el suc de pinya sobre la taula i dedica un somriure a la dona-. Gràcies... Precisament, el meu...
- M'importa un cogombre- la talla el noi clavant la tassa sobre la taula-. Em queden menys de deu minuts i només fas que distreure'm. No sé perquè has hagut d'insistir tant perquè quedéssim aquesta tarda! Encara sort que el bar que has triat queda a prop de la seu de Companyia i Companyia, perquè si no...
- Però el meu...
- El director té una filla, única per més senyes- continua parlant sense fer cas de les paraules de la dona-. I resulta que la mosqueta morta vol col·locar el xicot a l'empresa del seu pare, tu creus?
La dona s'acosta el suc de pinya als llavis i comença a beure en silenci.
- M'he estat informant, però no crec que hagi de patir: el xicot de la filla té els cabells castanys, és un inepte i la feina és meva. No té experiència, només ha treballat en empreses de tercera regional i se les dóna de milhomes. Resumint, un cretí. Només està amb la noia pels seus diners. L'importa tan poc que ni tan sols sap que és la filla del director de Companyia i Companyia. És clar que, pel que diuen, tampoc no és l'única tòtila a qui té enganyada: es veu que pot ser tan dolç, quan vol...
El cambrer s'acosta a la taula amb el compte i el noi de cabells castanys s'aixeca de la cadira.
- Pots pagar, si us plau, cuqueta?- pregunta dedicant a la dona un somriure de dents blanques i acariciant-li la galta amb tendresa-. Haig d'anar un moment al bany...
El noi desapareix llençant un petó a l'aire. Dos segons més tard, retorna convertit de nou en una fera i amb la mirada clavada en les busques del seu rellotge.
- Tu has vist l'hora que és?- vocifera furiós-. Faré tard i serà per culpa teva! Quantes vegades et penses que es presenten oportunitats com aquesta? Es pot saber perquè t'aixeques? No cal que m'acompanyis!
La dona no contesta. No somriu. S'aixeca de la cadira, surt del bar i s'encamina decidida en direcció a la seu de Companyia i Companyia. Les portes automàtiques s'obren tan bon punt s'adonen de la seva presència i el noi de cabells castanys ha de corre per no quedar-se enrere. El recepcionista segueix amb una mirada interrogativa la parella que entra a l'ascensor, però no es mou del seu lloc.
- Que t'has tornat boja?- exclama el noi quan recupera la respiració-. No pots anar directament a l'últim pis com si fossis a casa teva... Perdré una oportunitat única per la teva incompetència!
La dona li llança una mirada fulminant i surt de l'ascensor. Passa pel davant d'unes secretàries que la saluden amb un cop de cap i empeny sense trucar les portes del despatx de direcció. Al voltant de la taula, un home assegut en una butaca de cuir i una noia.
- Mare?- pregunta la noia observant la dona d'ulls blaus-. Cuqueta?- afegeix en adonar-se de la presència del noi.
- És per detalls com aquest que el nostre matrimoni va naufragar en un divorci... Quan aprendràs a trucar abans d'entrar?- pregunta l'home de la butaca, dirigint-se a la dona i observant el noi de cabells castanys que ha quedat palplantat sota el llinda de la porta-. Veig que ja has conegut el nostre futur gendre, estimada... I aquell xicot teu que em volies presentar perquè li donés un lloc a l'empresa, on és?

Cap comentari: