Hi havia una vegada, en un món molt molt proper, una nena que no sabia què ser de gran. O si ho sabia... Però no s'hi atrevia. Tenia un somni: escriure una història. No buscava fama ni diners. Només volia un lector... Un lector que volgués llegir-la. Però la nena es va fer gran: va anar a la universitat, va entrar en una empresa, es va hipotecar, va tenir fills, es va morir,... I mai va escriure el llibre. Mai va trobar el lector. Què hauria passat si s'hi hagués atrevit?
Fa molt de temps
vaig descobrir que escriure formava part indestriable de la meva existència.
Fa molt de temps vaig arribar a la conclusió que mai podria viure de les lletres
i vaig decidir actuar en conseqüència.
Però no puc de deixar de pensar en la nena del meu conte... I per això continuo escrivint: per descobrir què hauria passat, si m'hi hagués atrevit.
