dijous, 30 d’octubre del 2008

Ós únic (basat en una experiència real)

La botiga no hi era. O potser seria millor dir que nosaltres no érem a on era la botiga, però que la botiga devia de continuar existint en un punt del Covent Garden que no érem capaços de localitzar. Londres. Vacances d'estiu. Feia trenta minuts que donàvem voltes. Pujant escales, baixant escales, rodejant edificis, demanant indicacions. La botiga era especial, impossible de substituir. No es podia entrar en una altra i esperar que la resta del grup s'empassés l'engany. S'havia d'entrar a la botiga en concret. La botiga dels óssos de peluix, dels óssos de peluix fets a mà, dels óssos de peluix fets a mà i al moment segons les indicacions del client. I entre nosaltres hi havia un client potencial amb unes ganes enormes de comprar-se un ós. Un client que havia vist l'anunci de la botiga. Un client que n'havia parlat durant tot el viatge d'avió. Un client que havia estat incapaç d'apuntar-se'n l'adreça. Un client que feia trenta minuts que ens feia fer voltes pel Covent Garden a la recerca de la botiga il·localitzable.

Davant de l'església dels artistes, una malabarista feia riure a la canalla amb cinc boles fluorescents i un monocicle espatllat. Cada vegada que hi passàvem pel davant, constatàvem que la rotllana d'espectadors havia augmentat amb una desena addicional de turistes. Feia sol. El cel era blau. No hi havia ni un núvol a l'horitzó. El dia perfecte per buscar una botiga d'óssos de peluix.

La recerca havia començat buscant una botiga de joguines i havíem acabat a Hamleys, una de les joguineries més grans del món, a trenta minuts caminant del Covent Garden. El client potencial havia rebut una primera reprimenda per la seva falta de concreció. De nou al cor del barri comercial, la recerca havia continuat buscant óssos i per poc no havíem acabat al metro en direcció al zoològic que hi havia a l'extrem nord de la ciutat. El client potencial havia rebut una segona reprimenda que l'havia obligat a comprar-se un diccionari. A partir de llavors, s'havia demanat als vianants, específicament, per una botiga d'óssos de peluix fets a mà ubicada al Covent Garden i els vianants, visiblement contrariats, s'havien apartat del nostre grup com si ens haguéssim tornat bojos. El client potencial ja no tenia edat per jugar amb segons què.

De sobte, el client va començar a córrer en direcció a l'església dels artistes i es va perdre de vista. El grup va deixar escapar un sospir i va fer el primer pas per seguir-lo. El segon va quedar congelat en l'aire. Óssos a l'aparador. El grup es va congregar a la botiga que hi havia al seu davant. Una botiga de joguines amb un enorme cartell a on s'anunciava que es venien óssos de peluix fets a mà i al moment segons les indicacions del client. Sobre d'aquell cartell, un d'encara més gran a on s'anunciava que la botiga havia tancat per sempre el dia anterior per falta de demanda. El grup va intercanviar una mirada de circumstàncies i es va afanyar a perseguir el client: no calia que sabés que era un client potencial i únic.