dijous, 6 de novembre de 2008

Dormir amb Winona Ryder (crítica literària)

La novel·la d’Edgar Cantero és un al·legat als escriptors novells que surten a la recerca de la seva inspiració. Escrit a mode de viatge iniciàtic, el narrador obvia els consells de Picasso, segons la qual la musa t’ha de trobar a treballar, per sortir directament a la recerca de la seva musa literària particular: Winona Ryder. Com descobreix el protagonista que l’actriu és la seva musa particular? A través de l’oracle més antic que existeix: el somni.

Seguint l’esquema de Propp, l’heroi fixa l’objectiu, carrega la maleta de provisions i surt a l’aventura. Seguint les pistes que l’actriu ha deixat en les persones que l’han conegut, directament o indirecta, el protagonista salta de persona en persona i d’un a un altre costat de l’Atlàntic, com si es tractés d’un joc de l’oca en què els daus no són més que les casualitats del destí. A través del seu viatge, el narrador reflexiona en tres plans que se superposen: ell com a persona, ell com a escriptor, ell com a buscador d’una musa que només existeix en els seus somnis.

Al final de la novel·la, l’heroi és molt diferent del que apareixia en les primeres pàgines. Sense adonar-se’n, ha madurat al llarg del trajecte i la seva visió del món s’ha vist alterada a mesura que passaven les pàgines. Com a escriptor, descobreix que per trobar aquell lector a qui interessi els nostres escrits, cal teclejar alguna cosa més que un seguit interminable de “bla-bla-bla”. La seva recerca de la musa acaba amb un final obert. Podríem dir que l’escriptor novell troba la seva musa i que, just en aquell instant, descobreix que l’únic que necessitava era que li toqués l’ànima, com ja havia fet amb totes aquelles persones que l’han guiat en el camí fins a ella. Podríem dir que la troba i que la narració acaba just en el moment en què la musa està a punt d’obrir la porta darrere la qual es resguarda. Podríem dir que la musa descobreix l’existència del protagonista i ell pot complir finalment el seu somni de parlar-hi cara a cara. Podríem dir i proposar infinitat de finals i tots serien verídics i cap no s’allunyaria de l’esperit de la novel·la: perquè l’aventura no s’acaba quan trobes la teva musa, l’aventura tot just comença quan gràcies a ella et poses a escriure.

Cap comentari: