Amb noms i cognoms (conte "planificat")

- Em faran fora del pis. La mestressa està farta que m'endarrereixi en el lloguer- va sospirar en Benet Gira Cabé-. Tan de bo fos com tu...
- Com jo?- va preguntar en Ramon Soler Coll des de l'altre extrem del fil telefònic.
- Si escrigués tan bé com tu, no tindria problemes per pagar.
- La literatura és un mal negoci: jo també estic sense un ral. Només l'Anna Molins Sadurní deu poder viure dels llibres. Ella sí que és una geni.
- He presentat un relat a un premi literari. Si no me'l donen, estic perdut- en Bernat va tornar a sospirar-. No t'entretinc més.
En Ramon va penjar l'auricular i va fixar la mirada en l'últim encàrrec que havia hagut d'acceptar per poder sobreviure: fer de jutge en un certamen literari que li havia deixat la taula del menjador soterrada d'originals. Va continuar amb la separació d'escrits en dues piles: rellegir més tard, no val res, no val res, no val res, rellegir, no val... Va recollir l'original que estava a punt de caure sobre la pila de descartats i en va rellegir el pseudònim: “Bé gira que bé”. Les mans li van començar a suar. Frases impossibles i al·literacions turmentadores; l'estil inconfusible del seu amic. Si li donava el premi, solucionaria els seus problemes pecuniaris, però... Per què havia d'escriure tan malament el seu amic?
- Bernat?- va començar quan el seu amic va despenjar-. Aquell premi...
- Quina estupidesa, oi?- va riure-. Em va convèncer aquell editor que sempre vol que publiquis amb ell i a qui tu sempre li dius que no perquè...
- Perquè no té entranyes- va acabar sentint que una suor freda li recorria l'espinada-. Oriol Masferrer Fonoll.
- Em va dir que aquesta vegada tindria sort, tan de bo tingui raó!
El seu amic tenia un problema. En Ramon Soler Coll en tenia un altre, amb noms i cognoms.
* * *
L'entrega de premis estava a punt de començar. En Ramon Soler Coll es va asseure entre el públic i l'Oriol Masferrer Fonoll es va apressar a ocupar el seient del seu costat.
- M'han dit que tens un amic amb un gran problema... Però potser ja s'ha solucionat, veritat?- va preguntar l'editor esguardant-lo de reüll-. Un amic amb problemes de diners, un text infumable que guanya un premi... Però què en quedaria del teu bon nom si se sabés, veritat?- va continuar mirant-lo fixament-. Podem arribar a un acord. Jo no dic res i tu, a canvi,...
Els llums es van apagar i la veu de l'editor es va esmorteir en el silenci generalitzat que va cobrir la sala.
- Benvolguts amics. Per fi ha arribat el moment tan esperat. Donem les gràcies la nostre jutge, Ramon Soler Coll- el públic va aplaudir alhora que l'escriptor, seriós, inclinava el cap a mode de salutació-. I sense més dilacions, el nostre guanyador és... Anna Molins Sadurní!
- Què? Com?- va quequejar l'editor-. No has donat el premi al teu amic? No m'hauria imaginat mai que fossis tan mesquí!
- Això fa més per tu, veritat?- va replicar sarcàstic l'escriptor, alçant-se del seient i encaminant-se vers el fons de la sala mentre tothom felicitava l'autora del relat.
- Anna Molins Sadurní... M'hauria d'haver imaginat que no hi tenia res a fer- va comentar en Benet Gira Cabé amb un somriure d'orella a orella.
- Et sap greu no haver guanyat?
- És molt més important tenir amics com tu!- va exclamar recollint una enorme maleta que havia deixat repenjada contra la paret-. Com era de preveure la mestressa ha complert l'amenaça i m'ha fet fora.
- Cap problema- va replicar en Ramon Soler Coll obrint-li la porta de sortida de l'auditori-. En el meu pis de quaranta metres quadrats sempre hi haurà un lloc per tu.