dilluns, 10 de novembre de 2008

El dia que em va tocar la loteria (V)

El dia que em va tocar la loteria va ser un somni. Estava en una junta de veïns amb la Blancaneus, la Ventafocs, el gat amb botes i els tres porquets quan, de sobte, el llop va començar a bufar des de la taula presidencial i una quantitat immensa de bitllets d'euro va començar a caure'ns a sobre des dels quatre confins de l'habitació.

«El zero, el zero, el zero, el sis, el zero. Seixaaaaaaaaanta!» La veu del locutor anunciant el número de la grossa de Nadal, fina com la de la rateta que escombrava l'escaleta, s'escolava entre les bufades del llop i s'amagava entre les faldilles de les princeses mentre el gat amb botes, amb la mirada atenta, esguardava al seu voltant intentant identificar l'origen d'aquell número sonor. De sobte va fer un salt mortal en l'aire, va caure de quatre grapes en un racó i la veu va callar. Els bitllets d'euro van desaparèixer i el llop va parar de bufar. Quan el gat es va girar, amb la boca plena, del locutor només en quedava una cua blanca que es removia entre els ullals del felí. Em vaig despertar de cop i em vaig vestir amb un bot.

Vaig agafar la bossa, decidida a comprar el número seixanta pel proper sorteig de Nadal, i vaig sortir corrents en direcció a un destí desconegut per tota la comunitat de propietaris. No hi havia cap dubte que es tractava d'un somni premonitori: m'estava a punt de tocar la loteria i no estava disposada a deixar que els veïns se me la cruspissin.

Cap comentari: