Truca'm (carta a un absent)

Et trobo a faltar. No saps la quantitat de vegades que he marcat el teu telèfon i l’he penjat abans que sonés el primer to. Estàs massa lluny, Bombay està massa lluny. Em vas repetir fins a la sacietat que només et truqués en cas d’emergència, que les tarifes internacionals les acaba abonant el qui rep la trucada i que no te n’anaves a l’Índia per arruinar-te a base de trucades estúpides; "estúpides", això vas dir. Només em permets enviar-te sms i jo no puc resumir tot el que et voldria dir en cent cinquanta caràcters. No puc. "T’estimo. Et trobo a faltar. Torna." Només són 35 caràcters, però no te’ls puc enviar. Perquè et conec. Perquè sense més explicacions les interpretaries en clau d’egoisme, tu que et tan altruista, i la teva resposta seria ràpida, tallant i fulminant. Com aquell dia que et vaig enviar un missatge per dir-te que arribaria tard al cine i em vas respondre que no calia que hi anés: vam fer les paus quan vas descobrir que el meu retard havia estat causat per una roda punxada, que el cotxe m’havia deixat tirada en una carretera secundària, que els mossos d’esquadra havien tardat quaranta-tres minuts i setze segons a trobar-me, segons la còpia de l’atestat que vas poder llegir amb atenció, que la grua havia tardat una eternitat que havia optat per no quantificar. De vegades penso que totes les excuses et són bones per acabar amb la nostra relació, per perdre’m de vista; que per això te n’has anat a Bombay. Però llavors recordo els bons moments i arribo a la conclusió que, si no volguessis saber res més de mi, tindries el detall de dir-m’ho. Potser no m’ho diries a la cara, com no em vas dir de viva veu que te n’anaves a l’altra punta del planeta. Potser em trobaria una nota a la bústia, escrita amb presses amb una lletra gairebé il·legible, com em vaig trobar el tros de paper arrugat que m’anunciava que el teu avió sortia a les sis de la tarda; i que jo vaig trobar a les vuit del vespre. Pragmàtic. El teu pràgmatisme és exemplar, és la definició que surt al diccionari, punt per punt. Et guies pel que veus, el que sents i el que pots tocar amb les teves pròpies mans. Res més. No fas segones lectures, tampoc primeres. Si et diuen que no poden quedar amb tu, no cal que et diguin res més, perquè poder és per tu sinònim de voler, perquè no poder és no voler; perquè en el fons, encara que mai no ho vulguis reconèixer, ets un narcisista aplastant.

PD T’acabo d’enviar un missatge, cent cinquanta caràcters: "Truca’m. Truca’m. Truca’m. Truca’m. Truca’m. Truca’m. Truca’m. Truca’m. Truca’m. Truca’m. Truca’m. Truca’m. Truca’m. Truca’m. Truca’m. Truca’m." També t’envio aquesta carta, que pensava no enviar-te per por de la teva interpretació, però que ara només desitjo que puguis interpretar. Metralladores. Bombes. Corredisses. Bassals de sang. Un bany de sang. Cotxes bomba. Gent que fuig de les bombes per trobar-se amb la mort. Estrangers amagats, estrangers ferits en hospitals. Truca’m. Ni que sigui per dir-me que no em vols veure més, truca’m.