diumenge, 9 de novembre del 2008

El dia que em va tocar la loteria (IV)

El dia que em va tocar la loteria va ser una disbauxa. Era un dilluns al matí, m'havia demanat festa a la feina per poder anar a comprar els regals de Nadal pels amics i resta de familiars però, a l'hora de la veritat, s'havia apoderat de mi una mandra tan immensa que m'havia quedat escarxofada al sofà amb el televisor encès al meu davant. Estava massa cansada com per decidir què podia regalar a cadascun d'ells.

«El zero, el zero, el zero, el sis, el zero. Seixaaaaaaaaanta!» La veu monòtona del locutor va haver de repetir dues vegades que aquell era el número premiat amb la grossa de Nadal abans no vaig entendre que jo havia vist aquell número, que una companya de feina no havia parat d'insistir perquè li comprés i que en aquells moments devíem de ser una de les úniques empreses del país en què tots els seus treballadors eren multitudinaris. Els amics i resta de familiars van sortir de sota les pedres i es van concentrar en el meu pis en assabentar-se de la bona nova. El cava va començar a córrer de mà en mà i molt aviat tots els veïns de l'escala es van afegir a la festa improvisada. En un moment determinat, algú em va posar un megàfon entre les mans i vaig començar a prometre que pintaria la façana de l'edifici, que canviaria l'ascensor i que col·locaria una piscina al terrat. Tots els veïns em van elegir com a presidenta de l'escala per unanimitat. Tan bon punt em van prendre el megàfon de les mans, però, em vaig recordar que, malgrat la insistència de la meva companya, no li havia arribat a comprar cap número.

Vaig agafar la bossa, vaig guardar-hi una ampolla de cava pel camí, i vaig sortir corrents en direcció a un destí desconegut per tota la comunitat de propietaris. Si mai em troben i em demanen explicacions, els asseguraré que vaig sentir que el càrrec em venia gran; no tothom ha nascut per president.

1 comentari:

Lluís ha dit...

Hola. Està molt bé, m'agrada la idea aquesta de la repetició. Crec que l'entrada que m'agrada més és la segona.

Per cert, el tema de la maledicció de guanyar la loteria, de números que recorden a altres números... em fa pensar en la sèrie Lost (Perdidos, que en diuen a Espanya) i en un personatge en concret, l'Hugo Reyes.