Elogi de la lectura (Inspirat en l'article d'Antoni Puigverd «Elogi del futbol»)

N'hi ha que es fan els estrets amb això de la lectura, i se la carreguen amb displicència comparant-la amb altres arts que, com el cinema gràcies a l'enorme efecte de la imatge, poden semblar més atraients i fins i tot més moderns. Tot i que enmig de les minories que la lectura mou hi ha casos d'insomnes i rates de biblioteca, és evident que el goig que la lectura proporciona té poc a veure amb la solitud. Com quasi totes les activitats que es relacionen amb l'ànima, hi ha en la lectura un pretext, que són la gramàtica i l'ortografia (amb regles molt estrictes, com cal que siguin), els autors i les habilitats de què disposen per narrar històries que colpeixin el lector. La lectura pot ser atraient (si se'n coneixen els usos, com en tot: també el futbol repugna els ignorants) però no és l'atracció el que li dóna el sentit, ni la tensió que es va creant a mesura que la història avança ni tan solament el goig d'un final feliç o la tristesa d'una tragèdia. La lectura és el mirall de la nostra pròpia vida. Un art democràtica a l'abast dels que tenen un racó a on poder obrir un llibre i volen aprofundir en els misteris de l'existència. Gràcies a la lectura, de nens, vam descobrir què era la imaginació abans de saber-ne el nom. Per això ens apassiona: és sabut que l'única pàtria és la infància i que hi tornem per més que el temps ens en separi.