Exercicis d'estil (inspirat en l'anècdota de Raymond Queneau)

ANÈCDOTA ORIGINAL DE RAYMOND QUENEAU:
Un dia cap al migdia, pel cantó del Parc Monceau, a la plataforma posterior d'un autobús gairebé ple de la línia S (actualment 84), vaig observar un personatge de coll ben llarg que dula un barret de feltre tou envoltat per un galó trenat en comptes de cinta. De sobte, aquell individu interpel•là el seu veí pretenent que aquest li trepitjava els peus expressament cada vegada que pujaven o baixaven viatgers. D'altra banda, abandonà ràpidament la discussió per llançar-se sobre un seient que havia quedat lliure. Al cap de dues hores, vaig tornar-lo a veure davant Pestació de Saint-Lazare, conversant animadament amb un amic que li aconsellava de disminuir-se l'escot de l'abric fent-se'n pujar el botó superior per algun sastre competent.


PRIMERA PERSONA
És un dia assolellat. L'autobús passa pel costat del Parc Monceau, però no puc admirar el paisatge perquè la plataforma posterior està plena a vessar i un individu que està dret al meu costat aprofita per trepitjar-me els peus cada vegada que puja o baixa algú. Quan se m'acaba la paciència, n'hi dic quatre de fresques, i el deixo amb la rèplica a la boca per asseure'm a un seient que ha quedat lliure a prop d'allà. Dues hores més tard, em trobo amb un amic a l'estació de Saint-Lazare. Li explico el que m'ha passat i acabem tots dos trencats de riure. Quan aconsegueix recuperar la respiració, em diu que és culpa meva, per anar amb un abric passat de moda: em recomana el nom d'un sastre molt competent i m'aconsella que li demani que m'apugi el botó superior per tal de disminuir-ne l'escot.


NOMS
Dia. Migdia. Parc. Autobús. Plataforma. Noi. Barret. Discussió. Empentes. Acusacions. Negacions. Seient. Hores. Tarda. Estació. Noi. Barret. Amic. Consell. Botó. Escot. Sastre.


SUPERLATIUS
Era un dia assolelladíssim, a prop d'un parc verdíssim, a la plataforma posterioríssima d'un autobús pleníssim. Vaig observa un personatge de coll llargíssim que duia un barret tovíssim envoltat per un galó trenadíssim. L'individu interpel·là indignadíssim el veí perquè li havia deixat els peus trepitjadíssim. Abandonà rapidíssim la discussió quan un seient quedà buidíssim. Dues hores curtíssimes més tard, el vaig trobar a l'estació vellíssima, en una conversa animadíssima amb un amic amiguíssim que li donava un consell assenyadíssim per arreglar-se l'escot d'un abric lleigíssim anant a visitar un sastre competentíssim.