Presons

Barrots a les finestres. Grillets als peus. Manilles als canells. Et mires al mirall i et dius que ets LLIURE, perquè pots comprar tot el que la tele et diu que compris, perquè pots treballar de vuit a vuit en una feina que no t'agrada, perquè et pots permetre el luxe de pagar una hipoteca que heretaran els teus néts.

               LLIURE per culpar-te fins a la fi del món

d'aquells errors que vas cometre.               

               LLIURE per encadenar-te a la infantesa

i no arribar a créixer mai.               

               LLIURE per pretendre ser un ésser normal

pensant que seràs acceptat.               

               LLIURE per anhelar el que no pots tenir

i quedar-te el que no desitges.               

               LLIURE per dissimular la indigestió

d'haver-te de menjar el món.               

               LLIURE per buscar la felicitat perfecta

i menysprear la que no ho sigui.               

               LLIURE per superar unes expectatives

d'uns altres que no saps qui són.               

               LLIURE per descobrir el sentit de la vida

i fins llavors negar-te a viure.               

No hi ha manilles, no hi ha grillets, no hi ha barrots. Només tu pots reconèixer la presó on estàs reclòs. Només tu tens la clau per obrir-ne la porta. Només tu ets LLIURE per poder ser lliure.