dimarts, 11 de novembre del 2008

El dia que em va tocar la loteria (VI)

El dia que em va tocar la loteria va ser un dia com qualsevol altre. Em vaig despertar a les vuit del matí, vaig entrar a treballar a les nou, vaig sortir a dinar a la una, vaig tornar a treballar a les quatre i vaig sortir a les vuit. Vaig arribar a les nou a casa i, després d'una dutxa ràpida i un sopar lent, em vaig asseure davant del televisor decidida a adormir-me bressolada per les seves ximpleries.


«El zero, el zero, el zero, el sis, el zero. Seixaaaaaaaaanta!» La veu d'espinguet del locutor, anunciant la grossa de Nadal, em va fer venir mal de cap i vaig tancar les notícies. Estava a punt de ficar-me al llit quan tots els telèfons de la casa van començar a sonar alhora i vaig despenjar el mòbil. A l'altre extrem de la línia, un oncle llunyà sobreexaltat, que feia més de tres anys que no veia, em demanava a crits si, malgrat les seves advertències a favor del sentit comú, havia tornat a comprar, un any més, el número ridícul de sempre. En despenjar als altres telèfons, em vaig trobar amb la mateixa pregunta formulada per persones de tots els confins de la meva biografia: el xicot que m'havia deixat plantada al ball de l'institut, la veïna del segon segona que m'havia comminat a desaparèixer del bloc destrossant-me els rosers del balcó, els veïns del quart cinquena que tenien un gos que havia estat a punt de mossegar-me un munt de vegades, les amigues de l'escola que no havien volgut saber res més de mi quan havien entrat a la universitat. Vaig tallar la comunicació amb tothom i em vaig deixar abraçar pel silenci.


Vaig agafar la bossa, vaig comprovar que el número de loteria premiat era en el seu interior, i vaig sortir corrents en direcció a un destí desconegut per tota la comunitat de propietaris. Allà, vaig encarar el primer vagabund que se'm va posar al davant i li vaig regalar la bossa, bitllet inclòs; en un dia com qualsevol altre, no necessitava més companyia que la del silenci fidel.

1 comentari:

Jordi ha dit...

No siguis egoista... amb tantes loteries segur que alguna et deu sobrar...

M'agrada les diferents lectures que fas.

Salut